Però tu no hi ets

No puc dormir. El meu cos està massa excitat pensant en tu. I tu no hi ets. Des que vas marxar que m’agrada evocar-te. I qualsevol estímul m’impregna el cervell, deliciosament, de tu. L’olor de mascle, una mescla de perfum i suor, encisadora. Una carícia casual que esborrona la meva pell. Una mirada furtiva que penetra dins les meves entranyes. Una paraula dolça, regalimant de la teva boca. Tot em recorda a tu. Fins i tot el regust del sexe acabat de fer.

Estic calenta. La meva vulva està humida, desitjant que la penetrin. I tu no hi ets. Tinc ganes de sexe. Amb tu o sense tu, ho vull fer. En aquest llit immens. Massa gran per a un sol cos com el meu. Menut, fràgil, ardent. Els llençols de cotó rebregats em fan nosa. Els empenyo avall, amb els peus, fins que desapareixen per l’horitzó del llit.

Tinc fred. Tanmateix, em deslliuro bruscament de la samarreta blanca sense mànigues, enfilant-la coll amunt. Per continuar descordant-me la llaçada dels pantalons, fent-los lliscar cames avall. Tinc els pits inflats, amb les puntes dures i desafiants. La carn tensa i el borrissol de la pell aixecat. Preparada pel combat. I tu no hi ets.

Ja nua, inicio el ritual de la meva estimació. Però necessito de les teves carícies. Recordant la teva mà, empenyo les meves cap als meus pits. Punxeguts i ferms. Transformats en pits madurs, amb ganes de ser tocats. Amb moviments circulars, els frego l’un contra l’altre. I després, tibo els mugrons per treure’ls més cap en fora. De tant excitats, em fan mal les carícies. I els mullo amb els dits, prèviament introduïts dins la meva boca espessa, per tal que el dolor s’humitegi. Ara el plaer és més intens, talment com si me’ls llepessis. Però tu no hi ets.

Entretant, governo la meva mà dreta, en direcció cap a la cova. Baixa amb timidesa, lentament, travessant la panxa. I els meus dits, dansant al voltant del melic, esborronen el meu ser. I ja hi arribo. El borrissol del pubis m’indica que ja falta menys per sacsejar el meu cos. M’esmunyo per l’entrecuix i llavors els meus dits llisquen pels llavis carnosos i humits de la meva vulva, buscant el camí més curt.

Obro les portes de la meva gruta fosca i, enfonsant les meves urpes, penetro dins el meu sexe, calent i moll. Entrant i sortint dolçament, sense presses. De dins, extrec un fil transparent i viscós, i me’l faig transportar pel meu índex cap a la meva llengua. El paladejo. Un nèctar exquisit. Torno a encabir-me dins la cova, xopa de plaer, aquest cop aturant-me en la boleta vermellosa i lluent del meu clítoris. L’acaricio, talment com m’ho feies tu. Però tu no hi ets.

Un gemec surt de la meva gola. Una veu trencada, fosa, estripada. Els meus malucs comencen a cavalcar, contornejant-se d’una banda a l’altra, simulant una escena de sexe amb tu. Em deleixo de fer-ho, amb tu. Però tu no hi ets. Sense aturar els meus dits, les meves cuixes s’espremen l’una contra l’altra, ofegant tot el que hi ha al mig. Els meus ulls closos, visualitzen el darrer cop que vam estar junts, i torno a gemegar de plaer.

Les meves parpelles belluguen com en estat de shock. Els moviments dels malucs augmenten de ritme progressivament, sincronitzats amb els batecs del cor. La meva llengua sura entremig de la meva boca, humitejant els llavis ininterrompudament, cercant més plaer. Els dits índex i cor tornen a penetrar dins la meva vagina, copulant-me sense parar. Estic molla. Gotejo. Amb l’altra mà, estimulo el meu clítoris, amb moviments rítmics. I tremolo. El meu cervell recorre mentalment els teus genitals, alhora que les meves mans es recreen amb els meus.
Ja s’acosta. Tanmateix, no vull que arribi tan aviat. Però ja no puc esperar més. Vull gaudir més d’aquests moments, abans de l’èxtasi, però no puc controlar-me. No vull controlar-me. M’escorro. Em deixo anar. Una onada calenta i humida m’envaeix. Els espasmes que s’inicien a la meva vagina s’escampen per tot el cos, flonjo de plaer, fuetejant tots els meus òrgans vitals. Convulsions, gemecs, xiscles. Ho deixo fluir. Un formigueig m’abriga des dels dits dels peus fins als del les mans, passant pel tors i acabant a l’arrel dels meus cabells esbullats.

Ja està. Retiro la meva mà molla i la deixo caure, esgotada, a una banda del meu cos inert, després de llepar el meu flux vescos escopit fa uns instants. I m’abandono a la quietud, malgrat que la meva respiració encara es belluga massa ràpid. I exhausta, en aquest llit immens, et torno a recordar. La teva escalfor embolcallant-me la pell. Els teus petons dolços com la mel esprement el meu alè. Un t’estimo a cau d’orella. Però tu no hi ets.