Voyeur

Fa un sol de mil dimonis. Tanmateix, la brisa marina esmorteeix uns graus la temperatura. Amb un banyador blau marí amb ratlles blanques com a única vestimenta, una tovallola d’un groc esvaït envoltant-li el coll, una ombrel·la taronja penjada d’una espatlla i una bossa de ma penjant de l’altra, s’esmuny per sota el mirador, penetrant pel pas soterrani fosc i humit, després de deixar el seu Renault Clio de segona mà aparcat vora el far, per emergir, passades les dunes, davant la platja de les Roques, el seu paradís particular.
Aquesta platja no és massa coneguda per la gent. Aquí rau el seu encant. És un indret protegit pels habitants de la comarca. La seva sorra blanca, encabint unes aigües blaves i cristal·lines, t’enlluerna i ja no et deixa marxar. És un racó idíl·lic on solament s’escolten els xiscles de les gavines i el brogit de les ones.
Arrenca a córrer. La sorra li crema els peus. Va fins a tocar de l’aigua, a primera línia de mar. A uns metres a la seva dreta albira un cos de dona imponent, sense un dit de greix, estirada sobre una tovallola vermell passió. Sense deixar de mirar-la, enfonsa l’ombrel·la a la sorra fent moviments circulars; l’obre i l’inclina d’esquena a l’astre rei. Tot seguit, deixa caure la seva tovallola groc esvaït i la desplega dins l’ombra, estirant-la bé per a que no hi quedi cap arruga. I seguidament, es deslliura del seu banyador passat de moda, deixant-lo rebregat de qualsevol manera dins la bossa que resta al terra, a la vegada que treu la protecció solar amb índex trenta per no cremar la seva pell pigada i blanquinosa.
Es comença a untar, sense deixar de mirar-la. Els pits de la dona imponent gaudeixen de la mida justa, i es mantenen verticals, sense desplaçament. Amb els seus ulls color oliva amagats darrere les ulleres de sol Ray Ban de fa dues dècades, pot gaudir de l’escena sense ser vist, a la vegada que de les seves carícies olioses. De sobte, ella s’aixeca i, després d’adonar-se de la presència d’ell i donar un cop d’ull a la seva part més íntima, que en aquells moments mostra una petita erecció, es tomba d’esquena, deixant al descobert unes natges rodones i turgents.
La brisa ha amainat, i la temperatura corporal inicia el seu ascens, incrementada per l’excitació que li produeix mirar a la dona de les natges rodones. No pot amagar la seva trempera. S’ha de tombar d’esquena, pudorosament. Tanmateix, amb el cap aixecat, pot continuar gaudint d’aquella meravella de la creació. La seva pell bronzejada l’enlluerna fins al punt de perdre de vista el paisatge idíl·lic que l’envolta. L’observa minuciosament, cada petita molècula del seu cos, talment com les contes d’un rosari. Tota ella és perfecta. Cada corba és al seu lloc. Malgrat la visió privilegiada que gaudeix, ha d’anar dissimulant per a que ella no se’n adoni.
Fa calor. L’home que mira demostra intenció d’anar a remullar-se. No és tan fàcil. Abans d’aixecar-se, ha de fer un exercici de control del seu cos. Deixar la seva ment en blanc i mirar a l’infinit. Tasca difícil, però aconsegueix, finalment, oblidar per un moment els seus instints. S’aixeca amb recel. Mira, dissimuladament, el seu membre que es ara mostra reposat. Fa un sospir de lleugeresa. Traient-se les ulleres fosques, es dirigeix a l’aigua. No gosa mirar a la dona. No fos cas que el seu autocontrol se n’anés en orris. Va endinsant-se fins que l’aigua li cobreix el seu tors pelut. Llavors enfonsa la resta del seu cos. I renaix de les aigües. Pentinant els seus escassos cabells negres cap endarrera i eixugant el seu rostre, la divisa. Ara es mostra asseguda. Coll estirat. Uns braços ben contornejats que recolzen les seves espatlles nues. Uns pits ferms que demanen a crits ser xuclats. I unes cames llargues i esveltes, doblegades a l’altura dels genolls, que belluga d’una banda a l’altra.
Sembla que el mira. No en pot estar segur perquè ella duu les ulleres de sol. Però la direcció del seu semblant s’inclina envers ell. Tot i la fredor de l’aigua, una calentor li puja des de l’entrecuix fins a la gola. Alhora que el seu membre torna a estirar-se i a augmentar de tamany en contra de la seva voluntat. Ara ja no es controla. Amb l’aigua que li arriba al coll, està ben amagat sota aquelles aigües malgrat cristal·lines, lluny de la gernació. Sol, es deixa anar. No deixa de contemplar des de la llunyania, aquells pits voluptuosos, amb uns mugrons grans, foscos i trempats. Ella, ara, resta asseguda amb les cames eixarrancades deixant que el sol penetri dins el seu sexe rapat. Com més la mira, més s’obre de cames. De sobte, deixa de mirar-lo. Acompanya seductorament la seva cabellera morena i ondulada cap endarrere, estirant aquell coll de cigne, i s’hi queda, amb els ulls clucs, talment com si digués “gaudeix del meu cos”.
D’espectacles com aquell no se’n veu cada dia. La mà de l’home que mira, agafa la punta de la seva verga i la comença a bellugar suaument, de dalt a baix, sense deixar de mirar aquella escultura de dona. Està molt excitat. No pot parar de tocar-se-la. S’imagina que ella li està mamant per sota l’aigua. La torna a mirar. Ella ja ha incorporat el cap i també el mira, i el somriu. Ell desvia la mirada talment com un nen petit a qui han enganxat fent una entremaliadura, però sense parar de tocar-se-la. Dissimuladament, la torna a mirar. Ella torna a somriure. I ja no pot més. S’escorre. Gemega. Tensa els seus músculs procurant que ella no ho noti, però no pot evitar fer cara de plaer. I ella se n’adona.
La dona s’aixeca de la tovallola vermell passió, mostrant el seu cos amb total impunitat. I camina lentament arran d’aigua. Amb pas ferm, avança mar endins saltironejant la bromera de les onades que s’ofeguen a la sorra. I quan l’aigua cobreix tot just els seus genolls rodons, es capbussa talment sirena, i neda. Amb ulls d’incredulitat, veu que es dirigeix cap a ell. Una braçada rere l’altra. Ell no gosa moure’s. Se sent enxampat i excitat, alhora. Ella busseja fins arribar on és ell. Treu el cap a la superfície, deixant al descobert una pell humida i opalina. Uns ulls blaus que es confonen amb el cel, uns llavis molsuts amb una lluentor mai vista, una cabellera llarga, negra i espessa que emmarca el seu rostre seré. Es miren, es descobreixen. Ella, sense dir res, li fa una morrejada que el deixa sense alè. Ell, torna a tenir una altra erecció. Ella, penjant els seus braços al voltant del coll d’ell, enfila les seves dues cames per darrere el llom d’ell i les creua com qui no deixa anar la presa. I busca aquell cos cavernós que s’amaga a l’entrecuix de l’home que té al davant, amb moviments suaus de malucs. Fins que el localitza amb la seva vulva. Aleshores, ell la penetra. I ella gemega mentre tomba el seu coll endarrere. I ell li fica més endins. Una verga dura i d’una mida més gran del que és normal, la fa vibrar de plaer. Mentre la penetra, les llengües es llepen. Els seus cossos cavalquen amb l’aigua de testimoni silenciós. Ell li agafa les natges, empenyent-les contra el seu cos. Ulls vidriosos de plaer. El moviment cada cop és més ràpid. La puja i la baixa, acompanyant aquell culet que regalima desig. L’aigua esquitxa els dos cossos ja molls pel sexe. Ell agafa els seus pits i els contempla. Turgents, rodons, una menja exquisida. I els llepa. Un després de l’altre. Amb delit. La llengua acaricia els mugrons de baix a dalt, mesclant la saliva amb la sal marina. De tant erectes que li fan mal. Però no es queixa. Gaudeix de l’acte. “Més, més, més” Les úniques paraules que surten de la seva boca porpra, mentre el munta talment una euga salvatge. Ell desitja que no s’acabi mai. Frena els moviments. Però ella continua. No vol parar. I se’n va. S’escorre. Cridant com una lleona. Tirant el seu cos cap endarrere i deixant anar els seus braços. Surant sobre l’aigua salada. Convulsionant-se dins les aigües marines. Llavors ell, agafant-la fort per la cintura, sucumbeix i la penetra més endins. Un cop i un altre. I crida. I ara és ell qui no la deixa anar. La folla com a ningú havia follat fins ara. Com un animal en zel. Els gemecs es fonen dins la seva gola. Cruixen dins el seu coll. Ella somriu. Somriu i el besa, mentre l’allibera de l’esclavitud de les seves cames. I es capbussa. I va a trobar el seu membre encara erecte i se’l fica a la boca. I xucla les restes d’esperma fins que ja no en vessa més. Aquella escena encara el posa més calent. És una nimfa. Mai havia vist res semblant.
Malgrat l’èxtasi viscut fa un moment amb la dona de les natges rodones, tot resulta ser un miratge. Picant-li un ull, ella li dona l’esquena i se’n va pel mateix lloc per on ha vingut. La seva deessa del sexe se’n va. I ell no pot fer res per evitar-ho. Està totalment boig. La deixa escapar. És com si ella li digués “No em segueixis”. Està paralitzat. La seva verga ja reposa, exhausta.